Ir al contenido principal

Broken


It's not what I'm thinking right now, is much more than it,
It's...how I feel every day. How I'm surviving, how am I when everybody is smiling and laughing at something that hasn't got sense? Now I'm sad. Yes. And nobody is next to you to hug you. I'm glad with the people that give you cyber hugs, but they are far, far away from you. We are alone in this world? Yes we are. Now we should be brave, but it is not easy for me. Isn't easy for many of us. Every day! Every day we are living, we are suffering as well. Many people tell me to smile and have fun because there people that haven't got the way we are living. Am I been a selfish person? Am I stupid? I should be glad of the life I have... But I am not.
When you...and no another person, are crying, or suffering you don't really care about the others. You just think in you, just because in those moments the person who needs help is you, no another person. I say this because now, one between a million people is suffering. And there isn't anybody to hug me. I used to don't say it to nobody, to silence my feelings, and emotions, but I'm fragile and I quickly broke up.
My family is my family but I think this problem...can't be solved by them, I'd try to speak with the few friends I have. But now what I need is to express these feelings. I don't care whose are reading my post, they are humans too. They must know how somebody feels. How I feel. And this is not one day. It happens often. And there is nothing I can do to solve it. I can't give up being who I am. It's just me. Don't tell me I can change, because I can't.
I’m broken.

Vicky

L O+ L E Í D O · A Y E R

espe.jpeg sin identidad

  « Your words may be correct, but they are no less unwise. » _Nobody, 2021.     espejos sin identidad enunciados borrados sin entidad, cuerpos mojados brindados de indiferencia, echados a un lado,   suprimidos, olvidados hacen de su desdén, su etiquetado blindados de mementos vivere viviré libre en mis hilvanados dados más o menos pesados que al azar apuestan el camino que tomaremos: mi cabeza, mi cora, mi credo   escuetos de responsabilidad despejamos la incógnita para emborronarla aún más, somos palíndromos, somos antónimos somos lecturas de otros tomos, somos antimimos, ojos de jade, ojos que parpadean al verte ojos de mares, miradas en las que puedes entretenerte somos AMA , somos .jpegs somos (c)alma , somos e-gurls ...   puede que las palabras no sean las correctas, pero la insensatez ya no llama a mi puerta porque soy esquirlas en tu reflejo y una ecuación de espejo con solución igual a +3.   Nací siendo un cor recóndito. Ahora mi nombre tiene...

xips de narcolèpsia · nit

«[...] Fue como si me besara el tiempo» _La clase de griego de Han Kang #NHS nota: [versión alivio · "N I T": una confesión antes de que me frenaras los pies] al final, vaig buscar en aquella capseta de vidre que hi vaig guardar el que realment vaig sentir quan et vaig conèixer; quan volia conèixer-te que hi hagués xips, gelat, pastís que hi hagués amor real, cor sincer que hi hagués expressió facial, riure genuï vaig trobar tot el que no vaig ser en tu, vaig trobar tot el que vull ser en si, vaig trobar tot el que reflecteixo en versos aquí, tenia esclats de pólvora per cada record, feia salsa a tot gènere untava en pa, les meves galtes en oli, les meves mans en dolç, els meus endins i em vaig llepar els llavis pensant q u a n dos ocells a dos ulls veurien a través de la boira el veritable cor que genuí batega per amor. —------------------------------------------------------ CAS al final, rebusqué en esa cajita de cristal que en ella guardé lo que realmente sentí cuando te ...

del reflejo del reflejo del

«...pero al final sacaremos tiempo de calidad.» _Toño Izquierdo      un pálpito, una corazonada un presentimiento, un presagio una malafollá, escasez de madurez, exceso de sarcasmo y vejez, ¿eres gilipollas o qué?   púrpura, eres púrpura el límite entre lo visible y lo invisible la frontera entre lo posible y lo imposible el coto donde se caza antes al inmaduro que al diablo esa linde donde si gritas, van despacio ese fin donde si jodes, se ríen de ti me das pena, ¿lo sabes?   qué triste que... a quien te intenta ayudar y cuida verdaderamente de ti, le das la espalda, le desorganizas todas su baldas y te ríes de mí; qué triste que... queriendo joder, me pongas otras perspectivas cercanas a mí, me escribes con ironía y lo mejor es que me río de ti   tuve un pálpito, pero no quería creer que el circo me daría entradas para ver cómo un payaso se intenta reír de mí, y acaba solo jodiendo su escenario con pétalos que por ti recogí   no creas que me hiciste ...